Després de tres anys de la seva darrera exposició, avui la Montse ens convida a una nova proposta pictòrica a través de 28 quadres a l’oli plens de vida i serenitat.

Els fils de la seva trajectòria com a artista, el seu recorregut com a professora de color i l’especial relació amb la seva família s’ajunten en un espai creatiu on el poder de les flors es comunica amb la força del mar.

Sempre buscant fils d’on estirar, en aquesta ocasió és a través d’un diàleg visual amb el seu germà Pep, que es van desvetllant noves oportunitats pictòriques. En Pep comparteix habitualment les seves fotografies en blanc i negre amb la Montse qui, inevitablement, juga a imaginar-se-les en color. I així, poc a poc i sense més intenció que aprofundir en la pròpia pràctica creadora a través del color, comencen a teixir-se flors i mars fruit d’una sensibilitat compartida. Flors i mars que s’encadenen en entramats ferms de confiança i esperança en temps i contextos més aviat difícils i foscos.

Les 14 flors pintades a l’oli no es representen com a espècies catalogades en un tractat de botànica a l’ús, sinó que són captades a través de la seva llum. Les flors són vibracions pictòriques d’allò que la Montse escolta d’elles i aconsegueix comunicar-nos. Essències de jasminets, de flors de lluna, de liliums i margarides, de francesitas i miraguanos, de mimoses i foixardes que conviuen en espais sus- pesos en el temps.

Al mateix temps, a través de 14 mars pintats a l’oli, la Montse ens proposa una pausa necessària, una parada urgent per compartir una fascinació que ens obre l’horitzó més enllà d’allò que ens és donat. El mar aquí és viscut, remirat, observat, somiat, gaudit i enyorat. Són moltes les hores de convivència silenciosa on la Montse i el mar dialoguen, resultat d’una decisió, conscient o no, de posar l’atenció en allò que sempre és present i mai s’acaba.

Creure que el mar és només blau és tancar-nos una porta, condemnar-nos a viure en un món que poc a poc es va empobrint. El mar és rogenc, és rosa, és blau a Noirmoutier, té color d’argent, és cobalt, és gris mentre la sorra és blanca, és turquesa a la Tamariua, i també pot ser negre. Perquè el mar no és blau de la mateixa manera que les flors no són vermelles. No només. El mar, com les flors, té molts colors, tots els que té la vida si posem l’atenció en aprendre a viure-la amb amplitud.

​

MARTA CAMPS BANQUÉ

Novembre 2020